Notícies

Actualitat AISLOPD

Dret a l'oblit, reconegut al nou Reglament Europeu de Protecció de Dades

Ja n’estem sentint a parlar i cada cop serà un tema més recurrent perquè cal posar-se al dia. Parlem del nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, una norma que unifica totes les lleis europees i que ens dóna una cobertura unificada arreu de la Unió Europea quant a privacitat i drets envers la protecció de dades personals. El nou Reglament ja està en vigor, però hi ha dos anys com a màxim perquè cada país l’incorpori en ferm i n’adapti la seva legislació actual. Data límit, maig del 2018.

Dins l’actualització de la normativa sobre protecció de dades hi ha un punt crític, en tant que absolutament nou respecte a allò que les normes preveuen ara. I és normal, la societat avança a una velocitat més ràpida que la legislació que la regeix.

És el ‘Dret a l’oblit’. Fins ara, la jurisprudència marcava el camí a seguir per exercir-ho, però ja ha arribat el moment de reconèixer-lo amb totes les de la llei.

L'anomenat 'Dret a l'oblit' és la manifestació dels tradicionals drets de cancel·lació i oposició aplicats als cercadors d'internet. El 'Dret a l'oblit' fa referència al dret a impedir la difusió d'informació personal a través d'internet quan la seva publicació no compleix els requisits d'adequació i pertinència previstos a la normativa. En concret, inclou el dret a limitar la difusió universal i indiscriminada de dades personals en els cercadors generals quan la informació és obsoleta o ja no té rellevància ni interès públic, encara que la publicació original sigui legítima (en el cas de butlletins oficials o informacions emparades per les llibertats d'expressió o d'informació).

L’objectiu és limitar l’impacte desproporcionat que certa informació penjada a Internet pot tenir sobre la privacitat d’una determinada persona.

De fet, la informació original no desapareix. L'exercici dels drets de cancel·lació i oposició realitzat davant els cercadors només afecta els resultats obtinguts en les recerques fetes mitjançant el nom de la persona i no implica que la pàgina hagi de ser suprimida dels índexs del cercador ni de la font original.

I com exercim aquest dret? Doncs, caldrà que el ciutadà s'adreci en primer lloc a l'entitat que està tractant les seves dades. Google, Bing o Yahoo ja han habilitat formularis per rebre les peticions d'exercici de drets en aquest àmbit. Si l'entitat no respon a la petició realitzada o el ciutadà considera que la resposta que rep no és l'adequada, llavors  pot sol·licitar que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades tuteli el seu dret davant del responsable.